11/12/2024
De 9h a 12h
Exposició realitzada a la Sala Jaume Valor del Centre Cívic Guinardó del 6 al 18 d’octubre del 2016
Orografies de l’instant
Crítica de Teresa Bigorra per l’exposició Més enllà de l’horitzó, de Neus Benages
Més enllà de l’horitzó hi ha un món desconegut. En tant que límit de la realitat tangible que som capaços de percebre, l’horitzó ens convida a preguntar-nos què hi ha més enllà del que podem veure. On els sentits es queden sense recursos, entra la imaginació a la recerca d’altres realitats. Darrera el límit del visible, descobrim mons que reflecteixen universos personals o que projecten la nostra concepció de la realitat. Els primers tantejos cartogràfics són un exemple paradigmàtic d’aquesta projecció fictícia, on sovint, en aquells mapes amb territoris sense explorar, dibuixaven bèsties fantàstiques que imaginaven més enllà de l’horitzó conegut.
Els territoris que cartografia Neus Benages pertanyen però, a una altra naturalesa. Són orografies d’un instant interior que retraten, mirant dins seu, mons profunds i desconeguts. Aquests paisatges interns són plasmats amb una tècnica que combina l’anilina, la tinta xinesa i el collage. L’anilina és aplicada amb un mètode en que aigua i pigment dibuixen, de forma semiatzarosa, taques de color que després són perfilades en tinta xinesa segons la inspiració creativa del moment. El dibuix a tinta fa de nexe amb un altre element imprescindible en aquestes obres: el collage. El procés d’apropiació i resignificació del collage permet l’artista, a través del component figuratiu retallat, expressar el seu univers iconogràfic personal.
Lluny de ser codis estipulats, podem intuir alguns significats dels símbols més presents a la seva obra. Els rellotges podrien ser una referència als condicionants exteriors, a l’imparable ritme de vida que pressiona independentment del nostre ritme intern; les papallones, una al·lusió a la curiositat com a motor de transformació; l’omnipresència de les arrels, sembla tenir relació amb la necessitat de fer una recerca interior per poder nodrir la creativitat, expressada per plantes i flors. Malgrat trobar icones recurrents, cal remarcar que són el resultat d’una iconografia personal involuntària. No es tracta d’una producció artística programàtica en la que l’artista calculi metòdicament els elements que configuraran l’obra a priori, sinó que, espontàniament, deixa fluir la creativitat del moment, captant un retrat fugaç de l’instant viscut.
Publicat a Wild Strawberries, art, història i llenguatge expositiu, blog de Teresa Bigorra